Avui les escoles comencen a treballar, i ara ja no ens podem escapar del final de les vacances. La fornera del forn de vora casa meva deia la setmana passada que la ciutat encara funcionava a mig gas, i era veritat. Ella espera amb candeletes que a primera hora li entrin els pares i les mares que no han tingut temps de fer l'entrepà i entaforen a la motxilla de l'infant aquell donut de xocolata que el menut ha estat mirant amb delectació darrera del vidre.
Comença també el trànsit als carrers, que fins ara semblava que no acabava de circular a cor què vols. Les tendes obren la paradeta d'un dilluns de mercat, on per fi els clients compraran arrauxats aquelles peces de roba amb les que omplir els armaris que cal buidar de banyadors i mànigues curtes. No hi ha res que faci més mandra que fer el canvi de roba estacional quan la calor de l'estiu encara no se n'ha anat del tot. Tot això pensava jo abans d'anar a comprar el pa quan m'he trobat una veïna que anava tard a portar el nen a escola: la fornera l'havia entretingut en anar-hi a comprar l'esmorzar pel petit.
